Aventures a sidecar (part 1) Lituània

Aventures a sidecar (part 1) Lituània. Com ja vaig explicar al post anterior, la idea d'aquest viatge era viatjar a Lituània amb avió, comprar-hi una moto amb sidecar i tornar tranquil·lament a Espanya fent recorreguts tranquils d'uns 300 km cada dia. La idea al principi era fer-ho en solitari però gairebé per casualitat, Jordi, un company de feina que està igual o pitjor que jo s'ha animat a acompanyar-me en aquesta aventura on l'he avisat per activa i per passiva que el pla és que no hi ha pla i que lúnic que li podia prometre és que no oblidarà aquest viatge en molt de temps. Li ha semblat perfecte així que comença el viatge!!! Doncs bé, dijous a la nit vam decidir anar a l'aeroport ja que l'avió sortia divendres de matinada i no valia la pena despertar-se a les 02 del matí per agafar un taxi que probablement ens costaria una fortuna. Així que vam ser dijous a la nit i vam passar la nit a l'aeroport.

No m'agrada volar

Com alguns sabeu, no m'agrada volar, però de vegades no queda més remei així que només queda relaxar-se, posar-se una pel·li i veure els núvols. Finalment vam arribar a l'aeroport de Vilnius, a Lituània cap a les 11 del matí i tot ens va semblar realment senzill, des de trobar el nostre equipatge fins arribar al primer Hostel, passant per triar l'autobús correcte. Com més endavant anireu veient, podem garantir que la gent a Lituània és amable i intenta ajudar-te en allò que pot.

Trossos d'Hostal!!!

Quan arribem a l'Hostal, ens diuen que l'habitació no estarà a punt fins a les 14:00 (eren les 12:30) perquè l'estaven netejant. Ens va semblar estrany però vam decidir aprofitar el temps i quedar amb un dels venedors de motos que havia localitzat a través de les webs lituanes. No parlaré més sobre l'Hostal, només dir que era una gran merda, només tenia un llit de matrimoni que ocupava tota l'habitació. I només sobrava un pam per davant fins a la porta. En fi, a places pitjors hem torejat. El que més em va sorprendre és que vaig mirar sota el llit i estava plena de merda, així que no sé exactament que van estar netejant durant 1 hora i mitja.

T'agrada? La comprem? Vinga!!

Des del Hostel, vam quedar amb el venedor i vam anar al seu poble amb taxi a veure la moto, estava a 20 quilòmetres de la ciutat. La moto és una DNEPR russa dels anys 90 per sidecar en un estat aparentment acceptable, amb tota la documentació en regla i un preu d'acord amb el seu estat. Els venedors eren 2 militars una mica seriosos que van respondre el millor que van saber a les nostres preguntes. Després de tastar la moto i negociar el preu final, vam decidir comprar la moto. Jo havia portat diverses fotocòpies de contractes de compravenda lituans i espanyols que havia aconseguit de Google però no va caldre. Els militars ens van portar a un centre tècnic on previ pagament de la moto, es van encarregar de tramitar tota la documentació del canvi de nom. Aquest centre s'encarrega tant de passar la inspecció com de fer el canvi de nom i t'entrega al moment la teva nova matrícula, en aquest cas temporal per poder circular amb la moto fins al teu país de destinació i poder fer-hi la nova documentació. Aquesta matrícula te una caducitat de 1 mes. I el que més em va sorprendre és que fer tots aquests tràmits costen la barbaritat de 14,01€!!! Sí, amics, un cop més, SPAIN IS DIFFERENT!!! Si vols fer el mateix aquí, necessites tenir 2 o 3 dies lliures, demanar hora amb anterioritat i pagar força més diners per fer el mateix. Al cap d'una hora aprox. la moto estava llesta per circular amb la seva nova matrícula i amb líquids al màxim, així que… ens preparem per a la primera presa de contacte. Comencen les Aventures a sidecar.

Ui!!! Això es condueix diferent…

Després de la primera mitja hora de conducció vam treure diverses coses en clar:

• El meu company deia que se n'anava de conya al sidecar.
• Confirmo que aquest tipus de motos corren més del que haurien de fer.
• La conducció no té res a veure amb una moto normal.
• Estic encantat de la compra que he fet.

Quan anava pensant en totes aquestes coses, en una baixada de ralentí, la moto es va aturar i no va tornar a encendre de manera que l'empenyem fins a prop d'un bar i vam decidir menjar alguna cosa mentre pensàvem en possibles errors que podria tenir. Després de dinar, vam intentar arrencar-la i la moto va arrencar a la primera, així que hi vam pujar ràpid i ens vam anar directes a l'Hostal sense tallar gas. Arribant a l'Hostal, la moto es va tornar a parar, la vam aparcar i vam anar a sopar ia prendre alguna cosa. Era dissabte, tot estava tancat i la teoria que teníem sobre la moto era que quan s'escalfava, la moto fallava. Probablement per avaria elèctrica però…quina? Pensem que si aconseguiem sortir de la ciutat i agafar carretera, potser podríem arribar lluny tant dissabte com diumenge per anar aprofitant el temps fins que arribés dilluns i la poguéssim deixar en algun taller. No aconseguim recórrer més de 16 km amb ella quan la moto es va aturar de sobte. Per sort arribem empenyent-la a una benzinera i allà decidim desmuntar i comprovar diverses parts per poder treure conclusions. No us podeu imaginar com trobem a faltar el fet de no portar un tèster. Després de diverses hores traient conclusions poc contrastades, atès que ja eren les 19:30, vam decidir trucar al Racc perquè ens enviïn una assistència i ens facin un cable. Només diré que finalment l'assistència va arribar a les 02:00 del matí i que en aquella benzinera al mig del no-res, feia fred, estava fosca i ens van atacar els mosquits. Molt abans que arribés la grua, un noi jove va parar a ajudar-nos i aquest, va trucar a 2 amics més que van anar venint a intentar ajudar a reparar la moto. Per sort, els vaig demanar si em podien deixar un tèster per fer diverses comprovacions i poder treure'n un diagnòstic i vam arribar a la conclusió que tot el problema ve de la bateria, que encara que era nova, està comunicada i curtcircuita el sistema d'arrencada entre altres coses. Ens hem aixecat diumenge una mica cansats però amb ganes de conèixer una mica més de Lituània encara que sigui sense moto, així que, ja que fins dilluns no hi podem fer gaire, hem decidit anar a visitar Kaunas, a uns 100 kms a l'oest de Vilnius. De camí allà ens hem trobat Mika, un noi molt maco de 21 anys que no només ens va acompanyar a l'estació, sinó que va decidir passar amb nosaltres tot el dia i ensenyar-nos la seva ciutat. Vam estar passejant per tot el nucli antic i tastant les millors cerveses i tapes de la zona. Vam poder veure la unió dels 2 rius més grans de Lituània així com el castell i les esglésies més emblemàtiques de la zona. Torno a dir que ens ha sorprès molt gratament l'amabilitat de la gent d'aquí. Finalment vam tornar a agafar un tren cap a l'hotel i vam poder descansar una mica després d'un dia molt satisfactori. Avui dilluns toca recollir equipatge i anar a algun taller de la zona per poder reparar la moto i poder seguir camí, però això ja és una altra aventura que més endavant us explicaré….